Els orígens i la fundació del Museu
El Museu d'Art Sacre de Mallorca és un museu amb una llarga trajectòria, essent la institució museística més antiga de l'Illa. El seu origen es remunta al bisbe Mateu Jaume, qui es va preocupar per recollir i conservar retaules i imatges que s'havien retirat del culte i que es dipositaren al Col·legi Eclesiàstic de la Sapiència.
Davant la necessitat de conservar aquestes obres i de continuar recollint-ne d'altres que es trobaven en perill, un conjunt de clergues i erudits comunicaren al Bisbe la voluntat de crear un museu: el Museu Arqueològic Lul·lià. De fet, bona part de l'actual col·lecció de pintura del MASM prové d'aquest antic museu, creat el 1881 al Col·legi de la Sapiència. A més, la col·lecció del Museu també es va ampliar amb part del fons del Museu Arqueològic Capitular, creat pel bisbe Pere Joan Campins l'any 1905.
Fons Salvany i Blanch (1915). Biblioteca de Catalunya. 
Fons Salvany i Blanch (1915). Biblioteca de Catalunya.
El bisbe Pere Joan Campins fou el fundador i primer impulsor de la creació del Museu. El 1906 el bisbe Campins promogué la reconstrucció d'unes dependències de l'hort del Palau Episcopal que estaven molt deteriorades amb la idea d'establir un museu, lloc on s'ubica actualment l'Arxiu Diocesà. No obstant, aquest projecte tardaria uns anys en fer-se realitat.
El bisbe Campins no concebia un museu com una institució dedicada exclusivament al patrimoni eclesiàstic, sinó a l'estudi i la difusió de la història i dels béns llegats pels nostres avantpassats. El 23 de febrer de 1916, coincidint amb el primer aniversari de la mort del bisbe Campins, s'inaugurà el Museu Arqueològic Diocesà.
La ruptura amb la Societat Arqueològica Lul·liana i l'impacte de la Guerra Civil
Fins devers els anys 30, el Museu visqué una època d’esplendor, sent un centre cultural on les principals activitats foren les conferències setmanals de temes culturals i científics que tingueren gran repercussió social. No obstant, a partir de la dècada dels trenta, el Bisbat i la Societat Arqueològica Lul·liana mantingueren certes discrepàncies i la relació entre ambdues institucions va penjar d'un fil. Dita ruptura va suposar conseqüències nefastes per al jove Museu, ja que la Societat Arqueològica Lul·liana va retirar part de les peces que havia dipositat anteriorment i, per consegüent, el desmembrament de la col·lecció.
La situació, a més, s'agreujà amb la Guerra Civil, quan el Museu tancà les seves portes fins que a instàncies del bisbe Joan Hervàs es va dur a terme una reorganització i renovació de les instal·lacions que foren reobertes el 22 de maig de 1952.
El projecte del Museu de l'Església de Mallorca
Vers els anys 70, el Museu Diocesà liderà el projecte del Museu de l'Església de Mallorca, del qual només es va dur a terme una primera fase del mateix. Aquest projecte consistia en la creació d'una xarxa de museus eclesiàstics, depenents del Museu Diocesà, el qual actuava com a museu mare.
Del Museu Diocesà al Museu d’Art Sacre de Mallorca
L’any 1998 el bisbe Teodor Úbeda va decidir renovar l’edifici del Palau Episcopal, que es trobava en molt mal estat de conservació. En aquest moment, les peces foren traslladades a la capella de Sant Pere del Seminari Vell, on s'instal·là una exposició provisional, aprofitant les capelles laterals de l’església neogòtica. El 16 d’abril de 2007 el bisbe Jesús Murgui va inaugurar el nou museu, amb un discurs museològic que seguia criteris cronològics i estilístics.
Sales del Museu Diocesà després de la reforma de 2007
A partir de l’any 2013, la gestió del Museu passa a mans del Capítol de la Catedral de Mallorca, qui duu a terme una darrera reforma l’any 2019, amb l’objectiu de transformar el Museu Diocesà en un museu més didàctic, accessible i participatiu, amb un nou discurs museològic i amb nous recursos museogràfics: el Museu d’Art Sacre de Mallorca (MASM). Finalment, el renovat museu torna a obrir les seves portes el mes de març de 2020, coincidint amb el mandat del bisbe Sebastià Taltavull.
Una de les sales actuals del Museu d'Art Sacre de Mallorca
